Els contes de l’ordinador

Un ordinador Toshiba s’apodera d’uns quants contes que diversos usuaris del centre cultural on està ubicat han escrit per tal de presentar-los a un concurs de contes patrocinat per l’Ajuntament. El Toshiba, que està exempt de la normativa i l’ètica dels humans, s’ha apropiat d’una còpia de tots els contes que ha pogut –setze en total- i ara ens els presenta perquè els jutgem. I, és clar, perquè els disfrutem.

He de dir que la reiterada afecció de l’autora del llibre a tenir present sempre el lector jove és converteix en una invitació constant a participar en el joc i a implicar-lo en els textos ja reclamant la seva opinió o proposant-li que endevini el nom o la manera de ser d’algun dels concursants. I és que un conte no és viu del tot fins que un lector no se’l fa seu i li dóna sentit tot llegint-lo.

Un altre dels ingredients del llibre és la presència, com a protagonista intermitent, del propi Toshiba que a l’hora que ens va presentant els contes, ens en dóna alguna impressió o destaca alguna pista sobre la identitat dels concursants.

La majoria d’aquest grapat de contes té l’humor com a ingredient notable. Humor i una certa gràcia sorprenent en els desenllaços. Són contes ben escrits i ben resolts. L’últim Nadal trenca la ratxa còmica, així com Només ho sap la lluna, i ens ofereixen unes escenes emotives, curiosament protagonitzades una per un vell bibliotecari u l’altre per una iaia. Llurs finals són rics sobretot per la petita experiència vital que se’n desprèn. L’últim conte del conjunt no sols retorna al bon humor sinó que li descobrim algun tret que ens recorda Rodari.

En tot el recull es respira bonhomia i bonanança i un cert interès per transmetre alguns missatges que són inevitables i que van per la idea que en aquest món tot és força relatiu i que mai no podem dir del tot que una cosa és d’una manera perquè ens podem equivocar. També s’hi observa un petit homenatge als grans, al treball ben fet, a les formes educades i sensibles, al respecte... Per damunt de tot, però, un bon divertiment.

Josep Maria Aloy

Revista Escola Catalana; núm. 439, abril de 2007

Maria Grau i Saló

Edicions del Pirata, 2006 (El Pirata Verd)

Il·lustracions de Xavier Cussó (a partir de 10 anys)

L’aniversari robat

Eixos transversals i valors: països, cultures, coneixement del medi, geografia.

Família, importància dels orígens, companyonia, justícia, noblesa, capacitat de superar les adversitats.

En Regor és un noi que viu i estudia a Londres. El dia del seu desè aniversari, no el pot celebrar perquè algú l’hi ha robat. Per tal de recuperar-lo, en el decurs d’aquella mateixa nit viurà tota mena de vicissituds i aventures. Es dirigirà cap al Big Ben, el rellotge que considera responsable del robatori. I n’hi passaran de tots colors: coneixerà l’home de les pancartes, l’atacaran els lleons de pedra del monument a Nelson, entrarà a la Torre de la Sang, sabrà la història de la nit de les mil llunes, farà amistat amb el Mestre del Temps i amb Sir Brân de Gwales, guardià dels seus somnis i antic cavallers de la taula rodona del rei Artús... I el més difícil de tot, per poder retrocedir en el temps, haurà de jugar-se la vida lluitant amb espasa contra el malvat Sir Mâth.

El jove lector s’identificarà fàcilment amb un protagonista molt creïble, que passa por a la nit (“els semàfors semblaven bèsties d’un altre món”), però que alhora sap obtenir el valor necessari per obtenir allò que és seu.

El recorregut per edificis emblemàtics de la ciutat de Londres (el Parlament, l’Abadia, Downing Street, el Big Ben, la plaça de Trafalgar, l’Òpera, la Torre de Londres...) permet un treball posterior a la lectura sobre aquesta ciutat.

Queda palesa en el text la picada d’ullet als mites, llegendes i clàssics (el personatge de “El Mestre del Temps” ens recorda el “Mester Hora” de Momo, amb la ben trobada innovació que el primer és molt jove).

Les il·lustracions de Josep Lluís Martínez, expressives i dinàmiques, acompanyen una història àgil, entretinguda, escrita amb un bon ritme narratiu i que es fa llegir d’un glop.

Una bona estrena, doncs, per a aquesta primera novel·la publicada de l’autor.

El llibre, com tots els de la col·lecció, gaudeix de propostes didàctiques que ajuden a facilitar la comprensió lectora.

M. Carme Roca

Revista Escola Catalana, maig del 2007, núm. 440, secció “Llibres d’interès educatiu”

Frederic Mayol

Edicions del Pirata, 2007 (El Pirata Blau)

Il·lustracions de Josep Lluís Martínez (a partir de 12 anys)