“Quan era petita, els contes que em llegien a casa només descrivien dos tipus de família. La primera era la tradicional, amb un pare i una mare. L’altra era un clàssic: el huerfanito, que viu aventures extraordinàries sense referents paterns. En els contes no existien les famílies monoparentals, ni les separades, per no esmentar altres estructures familiars.
Els nens i nenes d’ara saben que hi ha molts tipus de família. Ho veuen al parc, a l’escola… A La meva família és especial vaig voler parlar de tots aquests tipus de família, on cap és més important que una altra i totes tenen un element comú: l’amor. El meu desig era que els nens d’avui sí tinguin aquests referents en els contes, la millor eina de què disposem els pares per mostrar-los la realitat de el món que ens envolta.
Però la meva intenció no era deixar anar moralina, en absolut! Els meus contes preferits són aquells que tracten els nens amb intel·ligència. No es tracta de dir el que està bé o el que està malament, sinó mostrar el món com és. Si no li dones importància al que no la té, els nens creixeran sense cap tipus de prejudici. Això, i que adoro les tortugues, com l’àvia protagonista!”